Ratpenat de ferradura petit

Rhinolophus hipposideros (Bechstein, 1800)
Rhinolophidae

Preocupació menor

Altres noms
CatalàRatpenat de ferradura petit
CastellàMurciélago pequeño de herradura
AnglèsLesser horseshoe bat
FancèsPetit rhinolophe
BascFerra-saguzar txiki
GallecMorcego pequeno de ferradura

Descripció

És el rinolòfid més petit d'Europa, amb una longitud cap-cos de 36 a 45 mm, una envergadura alar de 192 a 252 mm, un avantbraç d'entre 32 i 42 mm, un pes d'entre 4 i 10 g i una cua d'entre 24 i 30 mm. Aquesta espècie és una de les poques que presenten dimorfisme entre mascles i femelles, essent els mascles més grans que les femelles. La fulla nasal és estreta i pot fer-se servir per diferenciar-los dels seus congèneres. Les orelles, relativament llargues i poden mesurar entre 14 i 19 mm. El pelatge dorsal és de color marró grisós, i més clar a la part ventral. Els juvenils normalment presenten una coloració més gris que els adults, que tendeix a ser més marronosa. Les membranes alars són més fosques que el pelatge.

Fàcil de distingir dels seus congèneres per la mida petita, el caràcter més senzill per identificar-lo és la fulla nasal, amb la sella que mira cap avall més llarga i punxeguda que el procés connectiu.

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).

Fotografies

Fotografies d'Oriol Massana Valeriano i Adrià López-Baucells (www.adriabaucells.com).

Distribució

La seva àrea de distribució s'estén gairebé a tot Europa, incloent les illes mediterrànies, limitant al nord amb l'oest de Irlanda i Anglaterra, Alemanya, el sud de Polònia i Ucraïna. Tanmateix, després d'una gran davallada poblacional, es troba pràcticament absent d'Alemanya i els seus territoris adjacents. També es pot trobar al nord d'Àfrica (Marroc, Algèria i Tunísia) i a l'est de la Península del Sinaí. Es troba en països de l'orient mitjà, des de Turquia i la Península Aràbiga fins a l'Iran, així com en algunes regions de l'Àsia central i l'oest de Xina.


Refugis i cicle vital

Normalment, es refugia en coves (artificials o naturals) i estructures antròpiques, preferint les properes a zones arbrades o amb matollar. Les colònies de reproducció estan formades per grups d'entre 10 i 200 femelles, rarament arribant a més de 800 individus. Aquestes colònies es formen en refugis subterrànis naturals o artificials, així com en edificis vells i golfes, aquests últims sobretot en regions més fredes. És rar que els mascles es barregin en aquestes colònies. Normalment té una sola cria que neix entre juny i juliol i que no arribarà a la maduresa sexual fins a la segona tardor.

Es considera una espècie no migradora, tot i que realitza moviments de curta distància entre els refugis d'estiu i hivern. Ocasionalment s'han enregistrat moviments de més de 50 km, arribant en cinc ocasions conegudes a superar els 100 km. A l'hivern colònies de fins a 100 individus solen trobar-se en coves naturals. 


Hàbitat i alimentació

És una espècie molt adaptable i es troba en una gran varietat d'hàbitats. Aquesta espècie es veu afavorida per una diversitat d'ambients combinats en paisatges diversos amb boscos, matollars i prats, trobant-se normalment en zones properes a cossos d'aigua. Al nord de la seva àrea de distribució es sol trobar a cotes més baixes, mentre a latituds més baixes poden trobar-se fins a 2.000 m sobre el nivell del mar.

La seva dieta està formada principalment per petits dípters, himenòpters, arnes i típules. Aquesta espècie caça exclusivament a l'aire amb un vol àgil, semblant al d'una papallona, buscant insectes aprop de marges arbustius de boscos i camps. Normalment caça al voltant d'uns 2,5 km del seu refugi amb distàncies de fins a 4-6 km. Quan surt a caçar, normalment segueix estructures lineals com marges arbrats i arbustius, procurant evitar zones completament obertes.


Ecolocalització

Com en altres espècies de rinolòfids, la seva ecolocalització presenta crits de freqüències constants amb una duració que varia entre els 20 i 60 ms. La freqüència de màxima intensitat oscil·la entre els 108 als 115 kHz. Tot i que en gran part de la seva distribució és fàcilment identificable acústicament, quan es troba en simpatria amb el ratpenat de ferradura mitjà (Rhinolophus mehelyi) els seus crits poden sol·lapar-se, pel qual, en aquests casos, s'inclou dins del sonotip Rhinolophus hipposideros/R. mehelyi.


Estatus

D'acord amb la IUCN Red List, està considerada com a Least Concern (preocupació menor), però amb una tendència poblacional negativa. Es troba protegida per lleis nacionals, com l'acord de Eurobats, la Convenció de Berna i la Directiva Europea d'Hàbitats i Espècies. A Alemanya les poblacions s'han reduït dràsticament a causa de l'utilització d'insecticides com el DDT i, tot i que les poblacions sembla que s'estan recuperant, la recolonització es fa molt lentament. Les principals amenaces són la destrucció dels refugis, la intensificació de l'agricultura i els canvis en el paisatge, l'aïllament de les poblacions i l'ús de pesticides.